Mas de Cosidor i les incursions de pirates a Tarragona.

Durant els segles XV i XVI la costa catalana va patir diferents atacs de pirates provinents del nord d’Àfrica. Salou seria una des les vil·les més afectades per aquest fet però al llarg de tota la línea costera l’amenaça era freqüent; concretament, a la ciutat de Tarragona, està documentat l’ús que es va fer del Pretori com atalaia de vigilància.

Al llarg de la línia de costa s’estableixen torres fortificades de vigilància de planta circular o quadrangular que permeten mantenir alertada a les poblacions de les incursions dels pirates i també prenen les seves mesures de defensa en cas d’atac.

La torre del Mas de Cosidor es troba a un quilòmètre aproximadament de la pedrera del mèdol i forma part del teixit de torres fortificades. La seva utilitat, però,  no sembla ser la de vigilància, atesa la seva situació en terreny baix, sinó la de protecció dels cultius i de la pròpi mas en cas d’atac de la pirateria.

foto1

Característiques

La torre presenta planta quadrangular de 4 metres de costat i un mur de 0,70 metres de gruix. La porta que dóna a la cara nord comunica amb el mas que disposa d’arcs apuntats propis del segle XIV (2). L’estructura té tres pisos d’alçada amb presència de matacans, elements defensius, tant a la vessant nord com a la de l’oest.

La part superior de la torre deuria ser plana originàriament, tot i que posteriorment  s’hi construí una teulada a dues vessants que devia ser utilitzat com a colomer.

És precisament a la banda oest on presenta una gran esquerda que fa perillar tota l’estructura. Recentment, sembla que s’han instal·lat unes bigues a diferents altures que mantenen subjecte tota la torre.

foto2

Aspectes històrics de Mas Cusidó

Es troben documentades dues concòrdies datades el 29 de setembre de 1568 entre dues famílies propietàries de terres: La família Pallarès per una banda, que sembla ser la propietària del mas, i la família Elies per l’altra. Es tracta d’un pacte que dóna fi a un litigi pel qual la família Pallarès deixaria, passar per les seves terres a Joan Elies, tant a peu com en carruatge, i aquest, per la seva banda, deixaria passar a la família Pallarès per anar a una partida anomenada “lo camp de la Parada Gran” en un indret anomenat “La Barquera“(3).

Anys més tard, la viuda de Joan Elies, Caterina, comprarà a Sebastià Pallarès el mas objecte d’aquest article. No serà fins a finals del segle XVI amb el casament de la filla dels Elies, Magdalena, amb Antoni Cosidor, quan aquest mas prendrà el seu cognom (3).

La filla de Magdalena i Antoni Cosidor, Maria, hereterà el mas i es casarà amb Jaume Martí, augmentant el patrimoni de la família Martí de la que un dels seus descendents serà l‘il·lustre Antoni Martí Franquès (4).

Bibliografia:

(2) LIAÑO MARTÍNEZ, E. “Torres medievales en la desembocadura del Gaià”. Estudis altafullencs, num. 3. (1979). Pàg. 73.

(4) SANMARTÍ, M. “La documentació en pergamí del fons patrimonial dels Martí d’Ardenya”. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 26. (2005). Pàg. 747.

(5) SANMARTÍ, M. “La documentació en pergamí del fons patrimonial dels Martí d’Ardenya”. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 26. (2005). Pàg. 749.

(6) GÜELL, M.; ROVIRA I GÓMEZ, S. “Biografies de Tarragona”. Col·lecció Conèixer, sèrie maior 1-2. pag. 114.

Anuncios

El baluard de Sant Antoni de Tarragona

A principis del segle XVI es fa necessària una nova defensa efectiva contra l’aparició de les armes de foc o d’artilleria, on les estructures rectes i verticals clàssiques medievals ja no tenen la mateixa efectivat a l’hora de resistir els impactes dels nous atacs d’artilleria. A més, la situació al llarg de la la costa catalana es veu agreujada per la presència constant d’atacs de pirates i corsaris, no només beberescs o provinents del nord d’Africa, sinó també de genovesos, provençals, florentins i també d’espanyols, com és el cas de Joan Torrelles, del que parlarem més endavant en aquest article. Amb tot, Tarragona decideix reforçar la seva estructura emmurallada i s’inicien projectes de construcció de baluards, cortines i falses bragues que al cap d’uns anys la duran a la categoria deplaça forta“.

foto1

Amb el nou model d’atac basat en artilleria, apareix també un nou model de defensa, d’origen italià, que es basa en la construcció de grans murs inclinats o atalussats per absorbir millor els impactes d’artilleria, que tenen forma pentagonal i que sobresurten de la muralla per tal de protegir els seus flancs; es converteixen també en base d’artilleria per a permetre mantenir allunyats els atacants. Aquest nou model defensiu serà ràpidament adoptat a tota Europa a principis del segle XVI, i Tarragona no en serà una excepció.

En aquest article ens centrarem en el baluard de Sant Antoni, gairebé desaparegut però del que es pot indentificar la seva planta i que conserva encara unes set fileres atalussades que ens permeten fer-nos una idea d’aquest baluard construït  durant la primera meitat del el segle XVI. Aquest baluard el trobareu tot pujant el Passeig de Sant Antoni, al final de tot, fent xamfrà amb al Passeig Torroja.

foto1

A la imatge anterior s’observa el baluard en planta. L’objectiu del baluard era poder protegir el sector nord i sud a més de ser un punt excelent d’observació del sector nord-oriental de la ciutat i tenir una excelent visió de la costa maritima d’on podien provenir possibles atacs com en el cas dels pirates.

Uns anys abans de la construcció del baluard, en el segle XV, trobem la figura de Joan Torrelles, un pirata natural d’Alacant procedent d’una familia benestant que es dedicaria a fer la guitza a diferents naus comercials al llarg de la costa catalana. La incomoditat del comerç a través del mar feren que Tarragona, juntament amb altres ciutats com Barcelona, Perpinyà, Tortosa i les illes balears s’unissin per a finançar l’armament d’una galera per a fer front a aquest pirata; per a poder finançar el cost, aquestes ciutats establirien la seva corresponent taxa durant el temps que l’embarcació prestaria els seus serveis de vigilància. Aquesta galera, capitanejada per Ramon Desplà, aconsegueria el 4 de setembre de 1449 capturar al pirata alicantí (1). Tot i així, els consellers de Barcelona evaluarien les “qualitats” del pirata i farien que Joan Torrelles es canviés de bàndol designant-lo dos anys més tard patró d’una galeota formada per 29 remers i 25 ballesters amb l’objectiu de protegir el comerç barceloní. Amb la tripulació també hi viatjaria un conseller per tal d’assegurar-se mantenir ferm l’objectiu pel que fou designat (2).

Coetanis amb la costrucció del baluard de Sant Antoni, durant el segle XVI es produeixen molts atacs de pirates, sobretot al port de Salou; degut a la seva peculiar orografia,  aquest port oferia seguretat i refugi a les naus de les fortes llevantades. A més, a Salou s’originava molt tràfic comercial i tot plegat el feien un objectiu de primer ordre per pirates berberescos com barba-roja o Dragut. Durant el segle XVI, es visqueren constants saquejos a Salou, Vila-seca o La Pineda. Destaca l’enviament des de Tarragona de dues galeres l’any 1538 que interceptarien a una nau sarraïna capturant diversos pirates (3).

Per últim parlarem una mica de “Torre Forta“. Es tracta d’un edifici de caracter defensiu construït el segle XVII i que dóna nom al barri de Torreforta de Tarragona. La seva presència ve donada per la necessitat de mantenir punts de vigilància estratègics per advertir a la població d’atacs exteriors, alguns d’ells provinents des del mar, com és el cas dels pirates.

Tot i així, sembla ser que Tarragona no va patir els saquejos i la violència dels pirates com es va produir a Salou o Vila-seca. La presència de baluards com el de Sant Antoni i el de Carles V a més de tot el recinte emmurallat devien provocar l’efecte dissuassori desitjat per si mateixos.

La nit del 18 al 19 d’agost de 1813,el baluard fou destruït per les tropes napoleòniques que abandonaren la ciutat. Els francesos, abans de marxar, van decidir inutilitzar les estructures defensives  més sòlides i consistents de la ciutat, els baluards i bastions, a base d’explosius per fer-la més fàcil poder-la conquerir en possibles episodis posteriors. En les següents imatges es veu com va quedar d’inutlizat el baluard que tractem en aquest article (4) i també l’aspecte actual que presenta.

foto1 foto1

BIBLIOGRAFIA:

(1) DE CAPMANY Y DE MONTPALAU, Antonio. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, Madrid, Antonio de Sancha, 1779-1792, 4 vol. Apendice de varios documentos y noticias. p. 7.

(2) UNALI, Anna. Marineros, piratas y corsarios catalanes en la baja edad media. Ed. Renacimiento, 2007. p. 72. y p. 177.

(3) INSA MONTAVA, Josep. La Costa Daurada arran de Mar. Cossetania Edicions, 2006. p. 91.

(4) fotografia d’inicis del segle XX. (Fons Vallvé/AHCT).