Les pintures rupestres de Tarragona

Els Abrics de l’Apotecari es tracta d’un conjunt de formació rocosa situada al nord de la pedrera romana del Mèdol, ben a prop del Club de Golf Costa Daurada. D’aquesta mena de petites cavernes, o abrics, en destaquen tres que contenen tot un seguit d’elements pictòrics realitzats entre l’epipaleolític i el neolític antic.

foto1.jpg

La descoberta d’aquests abrics es deu al Dr. Eudald Carbonell el maig de 1994. L’any següent,el Sr. Josep Castells, membre del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, va documentar el conjunt pictòric i es va incloure dins del conjunt d’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, que es troba inclòs en la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 1998. També cal destacar que els Abrics de l’Apotecari han estat declarats com a Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN)

foto2.jpg

Què és el que ens ha arribat fins als nostres dies d’aquestes pintures rupestres?

  • Abric I . Orientat a la vessant S-SE s’hi mostra la presència de quatre barres esquemàtiques pintades de color vermell, a la banda esquerre de l’abric.
  • Abric II. A la part central s’hi troba una figura humana i una altra d’animal, semblant a un conill, tot i que sembla que han estat realitzades recentment.
  • Abric III. Probablement el més interessant. Destaquen les figures de dos cérvols, un d’ells és el que us presentem en la imatge superior, i dos altres animals indeterminats de color castany fosc i gris. En una altra cavitat d’aquest abric, en una escletxa, s’hi troba la presència de tres figures d’animals indeterminats. Aques abric es troba orientat a la vessant S-SW.

foto1

En aquesta imatge s’observen el conjunt dels abrics des del cim de Sant Simplici.

No cal dir que l’indret es troba a l’aire lliure i cal mantenir un respecte al llegat que ens ha arribat fins els nostres dies. les figures descrites anteriorment són les que han estat catalagodes com a bé d’interès Nacional i Patrimoni de la Humanitat. Malauradament, algú ha volgut emular la mateixa gesta, en una d’aquestes cavitats, obsequiant el seu art amb una escena de caça pintada que res té a veure amb les figures descrites en aquest aticle.

Bibliografia:

– ALONSO TEJADA, A. “Cultura artística i cultura material: ¿Un escollo insalvable? “. Bolskan, 16 ( 1999), pp. 71-107

Webgrafia:

– PATRIMONI. GENCAT. ARQUEOLOGIA. URL: <http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=2095&consulta=MSUxK3ByYXQgZGUgY29tdGUlMistMSU%3D&codi=9568&gt; [ Consulta: 14-06-2016]

– GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. URL: <http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=2095&consulta=MSUxK3ByYXQgZGUgY29tdGUlMistMSU%3D&codi=9568&gt; [Consulta: 14-06-2016]

Novel·la històrica: L’estació de Vicksburg

Per aquest Sant Jordi 2016, m’he atrevit a escriure una novel·la històrica que té com a temàtica principal l’esclavitud viscuda al segle XIX, concretament a Mississipí, en una ciutat anomenada Vicksburg que tingué gran importància en un episodi de la Guerra Civil nord-americana.

L'estació de Vicksburg

En el llibre s’explica l’existència d’una xarxa clandestina que es dedicava a ajudar els esclaus fugitius per aconseguir la seva llibertat dirigint-se cap al nord.

Harriet Tubman fou una esclava fugitiva que participà activament en aquesta xarxa clandestina; però el fet més destacable i admirable d’aquesta figura és que arriesgà la seva llibertat en diferents ocasions, tornant de nou cap al sud, per seguir alliberant a més esclaus.

Però la trama no només es produeix als Estats Units; a la novel·la també parlo de Tarragona, atès que el personatge principal és català i escull aquesta ciutat per realitzar una determinada activitat en un dels episodis ficticis del llibre.

En aquest apartat concret del llibre, es descriu la Tarragona del segle XIX, quan la Rambla Nova, tan sols era un embrió del que es coneixia com l’Esplanada i que nasqué tot enderrocant la muralla de Sant Joan. En el llibre es fa un recorregut imaginari començant per la Plaça dels Carros, antiga Plaça Olózaga; el carrer Apodaca i el carrer Unió, sense deixar de banda l’estació de tren.

promo1

Per tant, podeu incloure aquest títol en la llista de novetats per aquest Sant Jordi.Podeu trobar aquesta novel·la en l’apartat “llibres” d’aquest mateix bloc o en aquest enllaç: novel·la històrica per Sant Jordi 2016

També podeu adquirir aquest llibre en el següent enllaç:

ISBN:978-1-326-61951-0

Support independent publishing: Buy this book on Lulu.

Catedral de Tarragona: La Verge del Mainell

La construcció de la Catedral de Tarragona s’origina el 1171, com a testament deixat per l’arquebisbe Hug de Cervelló que fou assassinat aquell mateix any a mans de Berenguer d’Aguiló. En articles posteriors examinarem a fons les disputes internes entre aquest arquebisbe i el seu antecessor i la família Aguiló, amb crims inclosos. Ens centrarem en aquest post en la part central de la magnífica façana de la Catedral de Tarragona.

foto1

De fet, la façana conté gran varietat d’elements arquitectònics i decoratius que es fa difícil poder dedicar-s’hi en profunditat en un sol article. Per aquest motiu només ens dedicarem en el mainell que parteix en dos la portada d’entrada al recinte i els seus elements decoratius.

foto1.jpg

Aquest mainell, obra del mestre Bartomeu de Girona li fou encarregat per l’arquebisbe Bernat d’Olivella amb l’objectiu d’acabar la portada entre els anys 1277 i el 1282. Dels elements que configuren la façana, són obra d’aquest mestre el citat mainell, vuit apòstols i probablement la part baixa del frontispici a més dels dosserets on s’hi col·loquen el seguici d’apòstols i profetes. Cal dir que Bartomeu de Girona fou un dels primers escultors en treballar l’estil gòtic a Catalunya.

El mainell es divideix en tres zones diferenciades: la part inferior on es representen diferents escenes del Llibre del Gènesi; una zona intermèdia on apareixen diferents animals fantàstics i la Mare de Déu amb Nen com a protagonista de tot el conjunt.

FOTO1

Les escenes que es veuen a la part inferior del conjunt són passatges de la Bíblia que cal llegir-los de dreta a esquerra. En la primera imatge de la dreta es veu a Déu creant a Adam (Gènesi 1:27). En la segona imatge, podem veure a Déu creant a la dona a partir de la costella d’Adam; en aquesta escena, Adam es troba mig ajagut i apareix una figura de la seva esquena (Gènesi 2:22). En la imatge central veiem a la serp entremig d’Adam i Eva, indicador del pecat que estan a punt de cometre (Gènesi 3:1). En la quarta imatge veiem a Adam i Eva, un cop han menjat de la fruita prohibida, amagant-se de Déu, mentre aquest els busca (Gènesi 3:8). Per últim, veiem a Adam i Eva vestits en pells d’animals que són expulsats per Déu del Jardí (Gènesi 3:21 i Gènesi 3:23). Val a dir que Déu és representat amb Nimbus Crucifer, és a dir, un petit cercle que envolta una creu de braços iguals i que rodeja al seu cap.

foto1.jpg

El pecat i el Mal es manifesten novament per damunt de les escenes bíbliques amb una sèrie de figures zoomorfes que recorden al basilisc o les harpies romàniques, tots ells monstres que representen el Mal i a l’infern i que miren desafiants a l’observador.

Aquests monstres, però són trepitjats per la “Nova Eva”, la Mare de Déu amb Nen, que junts redimeixen a la humanitat del pecat original representat en les imatges de la part inferior. A la part superior apareixen dos petits àngels que acompanyen a la Mare de Déu tenint cura de la seva corona.

foto1

BIBLIOGRAFIA

  • BARRACHINA NAVARRO, JAUME. El mestre Bartomeu de Girona. Locus Amoenus, 7, (2004). pp 117 – 135
  • GONZALEZ, TERESA;  ALERT, FINA. El bestiari ocult del Museu Nacional. Museu Nacional d’Art de Catalunya (2014)

 

El Baluard de Carles V de Tarragona

l’Any 1542 Carles V i el seu hereu Felip II visitaren Tarragona i promourien el reforçament de la muralla i la construcció d’un seguit de baluards defensius davant la presència de pirates berberiscs i la situació d’inseguretat que es vivia pels voltants, com és el cas de Salou o Vila-seca. En la següent imatge es pot veure el poc que queda d’un d’aquests baluards impulsats pel monarca, el Baluard de Carles V, una fortificació que  es començaria a construir el 1545 i  que el 1563 ja estaria enllestit.

foto1

El següent dibuix fou realitzat l’any 1563 per Anton Van den Wyngaerde, contractat per Felip II per a la realització d’una col·lecció de dibuixos on s’hi veiés reflectida les ciutats més importants i les principals fortificacions del regne (1). En aquest dibuix s’observa al centre de la imatge el Baluard de Carles V, amb murs inclinats i que disposa de canons en la part superior per donar cobertura a la zona portuària. Just al seu darrera, la Torre de les Monges, que quedaria protegit pel baluard.

foto1

Observant la imatge,  a la part dreta del Baluard, divisem l’estructura emmurallada, però el dibuix queda tallat aproximadament a l’altura de l’edifici del Pretori. Si el dibuix continués, s’arribaria fins el baluard de Sant Antoni, comentat en un article anterior.

Tal i com es pot veure en el dibuix, des de la línia de mar, el baluard esdevindria un element destacat de la Tarragona del segle XVI i tot el conjunt defensiu provocaria l’efecte dissuasiu desitjat.

A continuació, presentem un nou dibuix de la ciutat de Tarragona, també vist des del mar però en un altre angle. És realitzat pel dibuixant italià Ercole Bazzicaluva, que el 1642 va dibuixar per encàrrec un seguit de ports de la costa mediterrània com Barcelona, Roses, Alacant, Mallorca, Dènia, Cartagena i Tarragona. La precisió dels dibuixos de Bazzicaluva no és tan acurada com la de Wyngaerde; de fet, dóna més èmfasis a les estructures militars que a les religioses. En el cas de la Catedral, per exemple es presenta molt més reduïda de com hauria de ser. Tot i aixi, permet la identificació de molts edificis de l’època com el cas del baluard que ens ocupa.

foto1

El baluard de Carles V seria un dels baluards destruïts en la voladura realitzat per l’exèrcit francès en la seva marxa de la ciutat la nit del 18 al 19 d’agost de 1813. L’aspecte del baluard en el moment de la seva construcció es pot veure de manera esquemàtica en la següent imatge. Darrera del baluard es pot veure la Torre de les Monges que encara es conserva íntegrament a dia d’avui.foto1

BIBLIOGRAFIA

<http://www.mnat.cat/exposic/pons/cat/present.htm&gt; El Renaixement de Tarraco 1563. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. [Consulta 18 desembre 2016]-

Taller Escola d’ Arqueologia, . “Aproximació a les fortificacions de Tarragona en èpoques moderna i contemporània. Excavacions en el sector «Castell del Rei-Baluard de Carles V».” Quaderns d’història tarraconense [en línia], 1990,, Núm. 10 , p. 87-122. http://www.raco.cat/index.php/QHT/article/view/94556/164402 [Consulta: 16-01-16]

MENCHON, Joan. Terragona, un dibuix de la ciutat en temps de la Guerra dels Segadors atribuït a l’autori italià Ercole Bazzicaluva. Ajuntament de Tarragona, Conselleria de Patrimoni Històric. Arqueologia Medieval Num. 3 (2007) p. 98-101

El baluard de Sant Antoni de Tarragona

A principis del segle XVI es fa necessària una nova defensa efectiva contra l’aparició de les armes de foc o d’artilleria, on les estructures rectes i verticals clàssiques medievals ja no tenen la mateixa efectivat a l’hora de resistir els impactes dels nous atacs d’artilleria. A més, la situació al llarg de la la costa catalana es veu agreujada per la presència constant d’atacs de pirates i corsaris, no només beberescs o provinents del nord d’Africa, sinó també de genovesos, provençals, florentins i també d’espanyols, com és el cas de Joan Torrelles, del que parlarem més endavant en aquest article. Amb tot, Tarragona decideix reforçar la seva estructura emmurallada i s’inicien projectes de construcció de baluards, cortines i falses bragues que al cap d’uns anys la duran a la categoria deplaça forta“.

foto1

Amb el nou model d’atac basat en artilleria, apareix també un nou model de defensa, d’origen italià, que es basa en la construcció de grans murs inclinats o atalussats per absorbir millor els impactes d’artilleria, que tenen forma pentagonal i que sobresurten de la muralla per tal de protegir els seus flancs; es converteixen també en base d’artilleria per a permetre mantenir allunyats els atacants. Aquest nou model defensiu serà ràpidament adoptat a tota Europa a principis del segle XVI, i Tarragona no en serà una excepció.

En aquest article ens centrarem en el baluard de Sant Antoni, gairebé desaparegut però del que es pot indentificar la seva planta i que conserva encara unes set fileres atalussades que ens permeten fer-nos una idea d’aquest baluard construït  durant la primera meitat del el segle XVI. Aquest baluard el trobareu tot pujant el Passeig de Sant Antoni, al final de tot, fent xamfrà amb al Passeig Torroja.

foto1

A la imatge anterior s’observa el baluard en planta. L’objectiu del baluard era poder protegir el sector nord i sud a més de ser un punt excelent d’observació del sector nord-oriental de la ciutat i tenir una excelent visió de la costa maritima d’on podien provenir possibles atacs com en el cas dels pirates.

Uns anys abans de la construcció del baluard, en el segle XV, trobem la figura de Joan Torrelles, un pirata natural d’Alacant procedent d’una familia benestant que es dedicaria a fer la guitza a diferents naus comercials al llarg de la costa catalana. La incomoditat del comerç a través del mar feren que Tarragona, juntament amb altres ciutats com Barcelona, Perpinyà, Tortosa i les illes balears s’unissin per a finançar l’armament d’una galera per a fer front a aquest pirata; per a poder finançar el cost, aquestes ciutats establirien la seva corresponent taxa durant el temps que l’embarcació prestaria els seus serveis de vigilància. Aquesta galera, capitanejada per Ramon Desplà, aconsegueria el 4 de setembre de 1449 capturar al pirata alicantí (1). Tot i així, els consellers de Barcelona evaluarien les “qualitats” del pirata i farien que Joan Torrelles es canviés de bàndol designant-lo dos anys més tard patró d’una galeota formada per 29 remers i 25 ballesters amb l’objectiu de protegir el comerç barceloní. Amb la tripulació també hi viatjaria un conseller per tal d’assegurar-se mantenir ferm l’objectiu pel que fou designat (2).

Coetanis amb la costrucció del baluard de Sant Antoni, durant el segle XVI es produeixen molts atacs de pirates, sobretot al port de Salou; degut a la seva peculiar orografia,  aquest port oferia seguretat i refugi a les naus de les fortes llevantades. A més, a Salou s’originava molt tràfic comercial i tot plegat el feien un objectiu de primer ordre per pirates berberescos com barba-roja o Dragut. Durant el segle XVI, es visqueren constants saquejos a Salou, Vila-seca o La Pineda. Destaca l’enviament des de Tarragona de dues galeres l’any 1538 que interceptarien a una nau sarraïna capturant diversos pirates (3).

Per últim parlarem una mica de “Torre Forta“. Es tracta d’un edifici de caracter defensiu construït el segle XVII i que dóna nom al barri de Torreforta de Tarragona. La seva presència ve donada per la necessitat de mantenir punts de vigilància estratègics per advertir a la població d’atacs exteriors, alguns d’ells provinents des del mar, com és el cas dels pirates.

Tot i així, sembla ser que Tarragona no va patir els saquejos i la violència dels pirates com es va produir a Salou o Vila-seca. La presència de baluards com el de Sant Antoni i el de Carles V a més de tot el recinte emmurallat devien provocar l’efecte dissuassori desitjat per si mateixos.

La nit del 18 al 19 d’agost de 1813,el baluard fou destruït per les tropes napoleòniques que abandonaren la ciutat. Els francesos, abans de marxar, van decidir inutilitzar les estructures defensives  més sòlides i consistents de la ciutat, els baluards i bastions, a base d’explosius per fer-la més fàcil poder-la conquerir en possibles episodis posteriors. En les següents imatges es veu com va quedar d’inutlizat el baluard que tractem en aquest article (4) i també l’aspecte actual que presenta.

foto1 foto1

BIBLIOGRAFIA:

(1) DE CAPMANY Y DE MONTPALAU, Antonio. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, Madrid, Antonio de Sancha, 1779-1792, 4 vol. Apendice de varios documentos y noticias. p. 7.

(2) UNALI, Anna. Marineros, piratas y corsarios catalanes en la baja edad media. Ed. Renacimiento, 2007. p. 72. y p. 177.

(3) INSA MONTAVA, Josep. La Costa Daurada arran de Mar. Cossetania Edicions, 2006. p. 91.

(4) fotografia d’inicis del segle XX. (Fons Vallvé/AHCT).

El portal de Sant Antoni o del Mal Consell

Un dels accessos a la Part Alta de Tarragona es realitza des del Portal de Sant Antoni; un accés que en època medieval rebia el nom del Portal del Mal Consell. A continuació es mostren dues imatges del portal amb més de 100 anys de diferència.

foto1A inicis del Segle XIV, aquest portal era un dels llocs on s’imposava el pagament de la taxa sobre el vi que entrava com a mercaderia per aquest indret.  Com a curiositat, també en aquesta època, els condemnats per adulteri, eren fuetejats tot seguint un itinerari que començava des de l’actual Plaça de la Font – abans Plaça del Corral – tot passant pel Carrer Major fins arribar a la Plaça de les Cols – abans Plaça de la Quartera –  i enfilant-se fins arribar al Portal de Sant Antoni on finalitzava el suplici del condemnat (1).

L’obra escultòrica present a la part superior del Portal data de l’any 1737, tenint com a gobernador de Tarragona a Juan de Prado Portocarrero y Luna (2), natural de Lleó (1683 – 1741). Posteriorment el 1757 sota el regnat de Ferran VI, el conjunt escultòric seria profundament restaurat. Al capdamunt de tot es pot veure l’escut heràldic reial de l’època flanquejat per lleons. El conjunt es complementa amb dues pilastres decorades en la part superior amb motius i trofeus militars.

foto1En la imatge de l’esquerra es mostra l’interior del portal amb les frontisses encara existents de l’antiga porta que tancava aquest accés durant, per exemple, el toc de campanes del “seny del lladre“. Es a dir, quan arribava la nit  i es tancaven els accessos a la ciutat (3).

 

(1) SANMARTI I ROSET, Montserrat; COMPANYS I FARRERONS, Isabel. Actes Municipals de Tarragona, 1400-1401 i 1401-1402. Tarragona: Arxiu històric de Tarragona, 2011. (Col·lecció  Documents del Fons Municipal de Tarragona, 13)

(2) TRELLES, José Manuel. Tomo segundo, que trata de la varonia y origen de las principales familias de España. Asturias ilustrada, origen de la nobleza de España. 1739. p. 273.

(3) Pequeña historia de la catedral Barcelonesa. [en linia] <http://campaners.com/php/textos.php?text=1005> [consulta: 11/01/2016]

El call jueu de la Tarragona Medieval

Poc se’n sap de la comunitat hebraïca que va viure a la Tarragona Medieval des del 1238 fins el 1492, any en que es produeix l’expulsió de les comunitats jueves ordenada pels Reis Catòlics.

ca-la-garsa

Les intervencions arqueològiques fetes a l’edifici de Ca La Garsa, van posar en relleu la presència d’un important edifici, probablement l’antiga sinagoga jueva (1), al bell mig del call jueu. En la següent imatge es pot veure la delimitació del call en l’actual distribució dels carrers de la Part Alta i els seus accessos.call-jueu

Un dels accessos més destacables és el que hem indicat amb el número 4. Es tracta de la Portella dels Jueus i  era l’únic accés del call que donava sortida directa a l’exterior de la ciutat.

En aquest article ens proposem anar una mica més enllà i donar a conèixer alguns dels personatges i diferents episodis viscuts en el Call Jueu Tarragoní. A continuació presentem un breu llistat d’alguns membres de la comunitat jueva que visqueren en aquest indret:

  • Vidal Abip. metge de la ciutat a mitjans del segle XIV.
  • Perfet Cap. Metge jueu del call que participarà amb la valoració del possible rebrot de pesta l’any 1387.
  • Astruc Bonjuha Baró. Metge jueu de la ciutat que té permís per absentar-se durant els mesos d’hivern per completar la seva formació; durant aquells mesos el seu pare faria de metge.
  • Abram Sevillano (Sibiliano). Taverner que s’instal·la a Tarragona l’estiu del 1386 i que la ciutat li paga el lloguer de l’alberg on s’instal·la a canvi del seu treball.
  • Astruc Duran. Sastre que va confeccionar els vestits de dol per a les autoritats tarragonines durant l’enterrament de Pere III.
  • Abram Mandil. Relligador jueu que confecciona un llibre d’utilitat per a la ciutat, el llibre de censals i pensions.
  • Bonsenyor Boniac i Vidal Duran secretaris del Call Jueu a inicis del segle XV.
  • Sulam de Saporta. Important sastre del call jueu.
  • Isaac Natan i Jucef en Forns. Secretaris del Call jueu l’any 1492 quan es decreta l’expulsió dels jueus per part dels Reis Catòlics.

Coneguem una mica més la historia d’aquest indret i ho fem gràcies al magnífic treball realitzat per Josep Xavier Muntané i Santiveri basat en una acurada recerca a través de diferents documents basada en actes municipals, catàlegs, acords i tot un seguit de documents que ens aporten dades precises sobre el dia a dia del call (2) .

Ens remuntem a un període comprès entre l’any 1246 fins l’any 1496. El que destaca del call jueu és que funcionava com una ciutat dins d’una altra ciutat; tenia les seves pròpies particularitats, amb constants desavinences i també acords amb el govern de Tarragona. Dins del call havien de residir tots els jueus de Tarragona, ja que no podia haver cap jueu vivint fora dels seus límits, per tant, els personatges presentats anteriorment hagueren de viure necessàriament dins del call.

Així, la Tarragona cristiana es trobaria separada de la Tarragona hebraica a través dels límits del call jueu. Durant el període esmentat es viuran un seguit de fets destacables que es presenten a continuació.

Des del call es demanarà al Consell de Tarragona la gestió pròpia dels seus recursos a través de la recaptació d’impostos dins de la seva demarcació i la corresponent exempció en els impostos de la ciutat. La respota vindrà el 26 de març de 1386 amb contundència, desestimant la petició i excloent al call de gaudir dels privilegis de la ciutat.

Un dels períodes més tensos es visqueren arran l’hostilitat contra els jueus iniciada a Sevilla el 1391 i que es generalitzaria a tota la península. Una població cristiana empobrida contrastava amb una població hebraica enriquida que provocaria un antisemitisme generalitzat (3). A Tarragona, com en d’altres indrets, es cometrien aldarulls, saquejos i robatoris contra el call, dels que l’autoritat reial decidiria enviar representants per estudiar els fets ocorreguts. A Tarragona es designaria com a representants reials a Ramon Alamany de Cervelló, governador de Catalunya i a Berenguer de Cortielles, tresorer reial.

Conegut amb el nom de “Procés de Pau i Treva”, no deixava de ser un recurs fiscal per tal d’aconseguir el perdó reial pels assalts comesos contra els  calls jueus en diferents ciutats (4). A Tarragona, la quantitat a satisfer per aconseguir resoldre aquest litigi era de 1000 florins, dels que s’acabarien afegint 50 florins més per les despeses imprevistes dels representants reials.

Una vegada feta les paus amb la monarquia, es normalitzaria la situació entre el call i la ciutat. El consell de la ciutat arribaria a un acord establert del 18 d’abril de 1394. En aquest acord, el call contribuirà en totes les imposicions del municipi excepte el del vi judaic; els habitants del call duran un distintiu circular de roba (rodella) amb franges vermella i groga per a identificar-los i no prestaran diners als cristians per damunt dels límits legals establerts.

En d’altres aspectes, la relació entre el call i la ciutat seran més positives. El consell de Tarragona autoritzarà la provisió de blat  dins del call i l’autorització del sacrifici i conserva de carn de moltó, d’ovella o de qualsevol altra classe.

Tarragona també veurà amb bons ulls alguns dels oficis prestats pels jueus del call, sobretot en quan a metges als que contractarà i els hi atorgarà una assignació anual de 20 lliures. D’altres oficis pròspers seran els de sastre o els derivats del comerç i les finances.

Però la rivalitat crònica existent entre cristians i jueus, durà a molts d’aquests últims a la conversió cristiana per evitar mals majors i aprofitar-se dels beneficis que atorgava el cristianisme. A Tarragona es descriuen diferents casos de conversió; és el cas de Joan Ferrandiç que seria remunerat per la ciutat amb nou florins d’or per haver debatut amb els jueus qüestions de fe religiosa o el de Francesc Bertrán que quedaria eximit del pagament de la taxa pel vi que entrés a Tarragona.

És evident que la conversió de jueus en cristians els legalitzava per a poder participar en els consells municipals, estendre les seves activitats comercials o barrejar-se amb la noblesa; l’església veuria l’amenaça de poder realitzar pràctiques religioses judaïtzants a través d’aquests “nous cristians”, el 1478 es crearia el Tribunal Inquisidor per a perseguir aquests fets i Tarragona tindria el seu propi inquisidor general, fra Salvador Espina. En termes generals, la conversió no faria desaparèixer l’antisemitisme, més aviat l’agreujaria i intensificaria pors injustificades a la població cristiana. Tot plegat, acabaria amb el decret d’expulsió dels jueus ordenat l’any 1492 pels Reis Catòlics.

A Tarragona, l’expulsió dels jueus aniria acompanyada del “dret de treta“, un impost que gravava el pagament de sis sous per cada lliura de béns que el jueu s’enduia de la ciutat. Destaca que l’establiment d’aquest impost s’encarregaria a uns delegats que “amigablement” el gestionarien dins del call tal i com ho determinaria el Consell de Tarragona el 18 de juny de 1492. Tot i així, no hi va haver acord amb el tresorer reial i el Consell de Tarragona sobre la quantitat recaptada per aquest impost, ja que el tresorer exigia un total de quatre-centes trenta lliures.  Finalment el pagament d’aquest impost seria de dues-centes lliures i la ciutat convindria el 16 de febrer de 1496 enviar uns representants al rei per sol·licitar “la gràcia” de no haver de pagar la resta.

Bibliografia

(1) «Ca la Garsa». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 desembre 2015].

(2) MUNTANER I SANTIVERI, Josep Xavier. “Notícies de jueus de l’aljama de Tarragona extretes de l’Arxiu Històric de Tarragona”. Tamid: Revista Catalana Anual d’Estudis Hebraics, vol. 7 (2011), p. 111-179

(3) MORENO CULLELL, VICENTE. “L’expulsió dels jueus“. Blog Sàpiens el punt avui. [Consulta: 29 desmbre 2015]

(4) MORELLO BAGET, JORDI. “Fiscalitat i deute públic en dues viles del Camp de Tarragona. Reus i Valls, segles XIV-XV”. Consell superior d’investigacions científiques. Institució Milà i Fontanals. Departament d’estudis medievals. Barcelona (2001) p. 204