La Pedra Seca com a tècnica constructiva a Tarragona

El Parc Ecohistòric del Pont del Diable de Tarragona, ben pròxim a la ciutat i del que la seva entrada es troba abans d’arribar a Sant Ramón, ens ofereix tot un seguit de vistigis històrics dignes de visitar.

En aquest article veurem en què consisteix l’arquitectura rural de la Pedra Seca, on per tot el Parc se’n poden trobar exemples en infinitat de marges i murs en els diferents recorreguts que s’hi poden fer.

D’entrada, aquesta tècnica constructiva es remunta a l’antiguitat i la principal característica és la disposició convenient de pedres encaixades per anar formant filades sense cap tipus de morter o pasta que permeti la seva unió. Arreu del mon es poden trobar exemples variats d’aquest tipus de construcció, però per les nostres contrades, se’n troben abundants exemples des de la comarca del Bages fins al nord de València, així com a les Illes Balears.

Un dels millors exemples que es poden trobar en el parc és “La Barraca de Tasías“, una barraca de vinya que es troba tot seguint el circuit blau, seguint la indicació que ens porta a Mas d’en Granell; un cop arribat al capdamunt del petit pujol, ens trobarem l’antic mas. Hem de seguir endavant, observant la banda esquerra fins a uns quatre-cents metres aproximadament on visualitzarem aquesta barraca.

tasias 3

Aquest tipus de barraques es construïen encaixant convenientment pedres de diferents mides i formes, assegurant el màxim de punts de suport per garantir la seva estabilitat. Pel que fa al sostre, s’anava construïnt filades concèntriques cada vegada més petites fins arribar a un petit orifici al capdamunt de tot on s’hi colocava una llosa per a tapar l’obertura.

tasias 2

L’aspecte del sostre era similar al de una petita cúpula, a més s’hi solia afegir terra i argila i també la germinació de lliris per tal de que les seves arrels podessin compactar i augmentar la solidesa de la cúpula. Aquest tipus de barraques de vinya, estaven orientades cap al sud, on s’hi trobava la porta, per protegir el seu interior del fort vent de tramuntana.

En aquest sentit, en la Barraca de Tasías, s’hi troba una curiosa placa al capdamunt del llindar de la porta desapareguda on s’hi troben les inicials de dues persones que testimonien que van ser els responsables de la col·locació de la porta i que està datat en el 25 de juliol de 1887.

tasias 1

Altres tipus de construccions en pedra seca son murs i marges que servien no només per delimitar les propietats de cada pagès, sino també per anivellar terrenys i fent-los cultivables. Val a dir que a mesurar que el pagès anava a “despedregar” el terreny, aprofitava els blocs de pedra per anar realitzant tot aquest seguit de construccions en pedra seca.

Podeu veure un petit video de presentació d’aquesta barraca en el següent enllaç:

Ens llegim!

Redescobrint el Fortí de l’Oliva de Tarragona

Després de diversos intents per entendre la presència d’un mur al cim de la muntanya de l’Oliva a Tarragona i de consultar diferents fonts d’informació, les peces comencen a encaixar i es pot tenir una idea més precisa de l’entorn on es situà el fortí més important de Tarragona, dedicat a defensar la ciutat  de l’atac de les tropes napoleòniques del General Suchet. Aquest Fortí fou construït com a línia defensiva externa de la ciutat de Tarragona, juntament amb d’altres com el del Llorito i el dels Ermitans i va marcar un abans i un després en el setge que patí la ciutat un cop l’exèrcit francès va poder-se’n apoderar el 28 de maig de 1811. Aquest article es basa en contextualitzar l’existència del següent mur, atalussat, dins del recinte del Fortí. Val a dir que el mur és una de les poques restes que queden del Fortí prou visibles i que no formen part de cap recinte privat de l’entorn. El mur es troba al capdamunt de la muntanya de l’Oliva a uns 20 o 30 metres al nord de la caseta de l’Agrupació  Radio Taxi Tarragona i és el que es mostra en la següent imatge: foto1 He visitat freqüentment l’indret i no acabava d’encaixar la situació real del mur  amb els elements del plànol del “Plan de Tarragone assiégé en prise d’assaut, le 28 de juin 1811 per l’armée francaise d’Aragon, aux ordres de S. E: le Maréchal Suchet, duc d’Albufer” del 1834 i d’altres similars on es presenta la següent imatge en planta del Fortí  de l’Oliva: oliva1 Es pot observar a la part dreta de la imatge una petita estructura interior al fortí en forma de dues “banyes”. Es l’anomenat “Caballero” del Fortí de l’Oliva, que es tractaria d’una mena de fortificació més reduïda dins del propi fortí. A la part superior del “Caballero” s’hi trobaria desplegat tot el mur defensiu amb l’artilleria, tot protegit per un fossar que cobriria la part nord del Fortí. Doncs bé, el problema es troba en haver identificat perfectament el fossar que encara es pot veure a dia d’avui (cobert de vegetació i a peu de carrer) però que no encaixa amb el tros de mur que es troba present immediatament després d’aquest fossar d’acord amb la informació provinent del diferents plànols de l’època del setge. En la següent imatge queda identificat el fossar: foto1La posició del mur, d’aproximadament 1,67 m. d’amplada, es troba immediatament a continuació del fossar, sense cap espai que el separi d’ell. Actualment la prolongació del fossar per la seva banda oriental es troba totalment asfaltada pel carrer que voreja les restes del fortí. De fet, a la primera imatge d’aquest article, on apareix el mur, s’aprecia la vorera del carrer al seu peu. Quan un veu per primera vegada aquest mur i es fa una idea del plànol del Fortí de l’Oliva que apareix assiduament a Internet (majoritàriament de plànols del setge de Tarragona realitzat pels francesos), es té la temptació d’associar aquest mur amb l’extrem més occidental del “Caballero”, però la seva posició no encaixa amb el plànol descrit. Així doncs, de quin mur es tracta? La resposta la podem trobar en la següent composició d’imatges i sobretot fixant-nos amb el plànol de la dreta publicat per l‘Ajuntament de Tarragona en el Quadern de l’Arxiu, 6 dedicat a la Guerra del Francès (pàgina 51). En ell s’observa clarament una perllongació de mur de la “banya” esquerre del “Caballero” que arriba directament al fossar (mur inexistent en el plànol del setge de l’esquerre), tancant així el perimetre nord-est del fortí. Aquest nou document és un plànol geomètric del Fortí de l’Oliva i de terrenys adjacents del que no s’ha pogut confirmar la seva data, tal i com s’assenyala en el corresponent llibre. foto1 A l’esquerre es veu el plànol del setge elaborat pels francesos on es veu l’absència d’aquest mur; a la dreta es troba el nou plànol que surt publicat en el Quadern de l’Arxiu, 6. Ara, basant-nos en aquest nou plànol, es pot assegurar amb certesa la presència d’aquest mur en l’estructura del Fortí, i no només això, ara queda molt més clara la zona on s’ubicava la “famosa banya esquerre” de la que de moment s’observen els seus fonaments i que passo a dibuixar-la en la següent imatge: forti1

Així doncs, la presència de les restes del “Caballero”, últim reducte abans de la caiguda del fortí queden més clares i el cor del “Caballero” el trobariem situat aproximadament on avui es troba l’edifici de Radio Taxi de Tarragona. Seguim redescobrint la historia.