El call jueu de la Tarragona Medieval

Poc se’n sap de la comunitat hebraïca que va viure a la Tarragona Medieval des del 1238 fins el 1492, any en que es produeix l’expulsió de les comunitats jueves ordenada pels Reis Catòlics.

ca-la-garsa

Les intervencions arqueològiques fetes a l’edifici de Ca La Garsa, van posar en relleu la presència d’un important edifici, probablement l’antiga sinagoga jueva (1), al bell mig del call jueu. En la següent imatge es pot veure la delimitació del call en l’actual distribució dels carrers de la Part Alta i els seus accessos.call-jueu

Un dels accessos més destacables és el que hem indicat amb el número 4. Es tracta de la Portella dels Jueus i  era l’únic accés del call que donava sortida directa a l’exterior de la ciutat.

En aquest article ens proposem anar una mica més enllà i donar a conèixer alguns dels personatges i diferents episodis viscuts en el Call Jueu Tarragoní. A continuació presentem un breu llistat d’alguns membres de la comunitat jueva que visqueren en aquest indret:

  • Vidal Abip. metge de la ciutat a mitjans del segle XIV.
  • Perfet Cap. Metge jueu del call que participarà amb la valoració del possible rebrot de pesta l’any 1387.
  • Astruc Bonjuha Baró. Metge jueu de la ciutat que té permís per absentar-se durant els mesos d’hivern per completar la seva formació; durant aquells mesos el seu pare faria de metge.
  • Abram Sevillano (Sibiliano). Taverner que s’instal·la a Tarragona l’estiu del 1386 i que la ciutat li paga el lloguer de l’alberg on s’instal·la a canvi del seu treball.
  • Astruc Duran. Sastre que va confeccionar els vestits de dol per a les autoritats tarragonines durant l’enterrament de Pere III.
  • Abram Mandil. Relligador jueu que confecciona un llibre d’utilitat per a la ciutat, el llibre de censals i pensions.
  • Bonsenyor Boniac i Vidal Duran secretaris del Call Jueu a inicis del segle XV.
  • Sulam de Saporta. Important sastre del call jueu.
  • Isaac Natan i Jucef en Forns. Secretaris del Call jueu l’any 1492 quan es decreta l’expulsió dels jueus per part dels Reis Catòlics.

Coneguem una mica més la historia d’aquest indret i ho fem gràcies al magnífic treball realitzat per Josep Xavier Muntané i Santiveri basat en una acurada recerca a través de diferents documents basada en actes municipals, catàlegs, acords i tot un seguit de documents que ens aporten dades precises sobre el dia a dia del call (2) .

Ens remuntem a un període comprès entre l’any 1246 fins l’any 1496. El que destaca del call jueu és que funcionava com una ciutat dins d’una altra ciutat; tenia les seves pròpies particularitats, amb constants desavinences i també acords amb el govern de Tarragona. Dins del call havien de residir tots els jueus de Tarragona, ja que no podia haver cap jueu vivint fora dels seus límits, per tant, els personatges presentats anteriorment hagueren de viure necessàriament dins del call.

Així, la Tarragona cristiana es trobaria separada de la Tarragona hebraica a través dels límits del call jueu. Durant el període esmentat es viuran un seguit de fets destacables que es presenten a continuació.

Des del call es demanarà al Consell de Tarragona la gestió pròpia dels seus recursos a través de la recaptació d’impostos dins de la seva demarcació i la corresponent exempció en els impostos de la ciutat. La respota vindrà el 26 de març de 1386 amb contundència, desestimant la petició i excloent al call de gaudir dels privilegis de la ciutat.

Un dels períodes més tensos es visqueren arran l’hostilitat contra els jueus iniciada a Sevilla el 1391 i que es generalitzaria a tota la península. Una població cristiana empobrida contrastava amb una població hebraica enriquida que provocaria un antisemitisme generalitzat (3). A Tarragona, com en d’altres indrets, es cometrien aldarulls, saquejos i robatoris contra el call, dels que l’autoritat reial decidiria enviar representants per estudiar els fets ocorreguts. A Tarragona es designaria com a representants reials a Ramon Alamany de Cervelló, governador de Catalunya i a Berenguer de Cortielles, tresorer reial.

Conegut amb el nom de “Procés de Pau i Treva”, no deixava de ser un recurs fiscal per tal d’aconseguir el perdó reial pels assalts comesos contra els  calls jueus en diferents ciutats (4). A Tarragona, la quantitat a satisfer per aconseguir resoldre aquest litigi era de 1000 florins, dels que s’acabarien afegint 50 florins més per les despeses imprevistes dels representants reials.

Una vegada feta les paus amb la monarquia, es normalitzaria la situació entre el call i la ciutat. El consell de la ciutat arribaria a un acord establert del 18 d’abril de 1394. En aquest acord, el call contribuirà en totes les imposicions del municipi excepte el del vi judaic; els habitants del call duran un distintiu circular de roba (rodella) amb franges vermella i groga per a identificar-los i no prestaran diners als cristians per damunt dels límits legals establerts.

En d’altres aspectes, la relació entre el call i la ciutat seran més positives. El consell de Tarragona autoritzarà la provisió de blat  dins del call i l’autorització del sacrifici i conserva de carn de moltó, d’ovella o de qualsevol altra classe.

Tarragona també veurà amb bons ulls alguns dels oficis prestats pels jueus del call, sobretot en quan a metges als que contractarà i els hi atorgarà una assignació anual de 20 lliures. D’altres oficis pròspers seran els de sastre o els derivats del comerç i les finances.

Però la rivalitat crònica existent entre cristians i jueus, durà a molts d’aquests últims a la conversió cristiana per evitar mals majors i aprofitar-se dels beneficis que atorgava el cristianisme. A Tarragona es descriuen diferents casos de conversió; és el cas de Joan Ferrandiç que seria remunerat per la ciutat amb nou florins d’or per haver debatut amb els jueus qüestions de fe religiosa o el de Francesc Bertrán que quedaria eximit del pagament de la taxa pel vi que entrés a Tarragona.

És evident que la conversió de jueus en cristians els legalitzava per a poder participar en els consells municipals, estendre les seves activitats comercials o barrejar-se amb la noblesa; l’església veuria l’amenaça de poder realitzar pràctiques religioses judaïtzants a través d’aquests “nous cristians”, el 1478 es crearia el Tribunal Inquisidor per a perseguir aquests fets i Tarragona tindria el seu propi inquisidor general, fra Salvador Espina. En termes generals, la conversió no faria desaparèixer l’antisemitisme, més aviat l’agreujaria i intensificaria pors injustificades a la població cristiana. Tot plegat, acabaria amb el decret d’expulsió dels jueus ordenat l’any 1492 pels Reis Catòlics.

A Tarragona, l’expulsió dels jueus aniria acompanyada del “dret de treta“, un impost que gravava el pagament de sis sous per cada lliura de béns que el jueu s’enduia de la ciutat. Destaca que l’establiment d’aquest impost s’encarregaria a uns delegats que “amigablement” el gestionarien dins del call tal i com ho determinaria el Consell de Tarragona el 18 de juny de 1492. Tot i així, no hi va haver acord amb el tresorer reial i el Consell de Tarragona sobre la quantitat recaptada per aquest impost, ja que el tresorer exigia un total de quatre-centes trenta lliures.  Finalment el pagament d’aquest impost seria de dues-centes lliures i la ciutat convindria el 16 de febrer de 1496 enviar uns representants al rei per sol·licitar “la gràcia” de no haver de pagar la resta.

Bibliografia

(1) «Ca la Garsa». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 desembre 2015].

(2) MUNTANER I SANTIVERI, Josep Xavier. “Notícies de jueus de l’aljama de Tarragona extretes de l’Arxiu Històric de Tarragona”. Tamid: Revista Catalana Anual d’Estudis Hebraics, vol. 7 (2011), p. 111-179

(3) MORENO CULLELL, VICENTE. “L’expulsió dels jueus“. Blog Sàpiens el punt avui. [Consulta: 29 desmbre 2015]

(4) MORELLO BAGET, JORDI. “Fiscalitat i deute públic en dues viles del Camp de Tarragona. Reus i Valls, segles XIV-XV”. Consell superior d’investigacions científiques. Institució Milà i Fontanals. Departament d’estudis medievals. Barcelona (2001) p. 204

Anuncios