Catedral de Tarragona: La Verge del Mainell

La construcció de la Catedral de Tarragona s’origina el 1171, com a testament deixat per l’arquebisbe Hug de Cervelló que fou assassinat aquell mateix any a mans de Berenguer d’Aguiló. En articles posteriors examinarem a fons les disputes internes entre aquest arquebisbe i el seu antecessor i la família Aguiló, amb crims inclosos. Ens centrarem en aquest post en la part central de la magnífica façana de la Catedral de Tarragona.

foto1

De fet, la façana conté gran varietat d’elements arquitectònics i decoratius que es fa difícil poder dedicar-s’hi en profunditat en un sol article. Per aquest motiu només ens dedicarem en el mainell que parteix en dos la portada d’entrada al recinte i els seus elements decoratius.

foto1.jpg

Aquest mainell, obra del mestre Bartomeu de Girona li fou encarregat per l’arquebisbe Bernat d’Olivella amb l’objectiu d’acabar la portada entre els anys 1277 i el 1282. Dels elements que configuren la façana, són obra d’aquest mestre el citat mainell, vuit apòstols i probablement la part baixa del frontispici a més dels dosserets on s’hi col·loquen el seguici d’apòstols i profetes. Cal dir que Bartomeu de Girona fou un dels primers escultors en treballar l’estil gòtic a Catalunya.

El mainell es divideix en tres zones diferenciades: la part inferior on es representen diferents escenes del Llibre del Gènesi; una zona intermèdia on apareixen diferents animals fantàstics i la Mare de Déu amb Nen com a protagonista de tot el conjunt.

FOTO1

Les escenes que es veuen a la part inferior del conjunt són passatges de la Bíblia que cal llegir-los de dreta a esquerra. En la primera imatge de la dreta es veu a Déu creant a Adam (Gènesi 1:27). En la segona imatge, podem veure a Déu creant a la dona a partir de la costella d’Adam; en aquesta escena, Adam es troba mig ajagut i apareix una figura de la seva esquena (Gènesi 2:22). En la imatge central veiem a la serp entremig d’Adam i Eva, indicador del pecat que estan a punt de cometre (Gènesi 3:1). En la quarta imatge veiem a Adam i Eva, un cop han menjat de la fruita prohibida, amagant-se de Déu, mentre aquest els busca (Gènesi 3:8). Per últim, veiem a Adam i Eva vestits en pells d’animals que són expulsats per Déu del Jardí (Gènesi 3:21 i Gènesi 3:23). Val a dir que Déu és representat amb Nimbus Crucifer, és a dir, un petit cercle que envolta una creu de braços iguals i que rodeja al seu cap.

foto1.jpg

El pecat i el Mal es manifesten novament per damunt de les escenes bíbliques amb una sèrie de figures zoomorfes que recorden al basilisc o les harpies romàniques, tots ells monstres que representen el Mal i a l’infern i que miren desafiants a l’observador.

Aquests monstres, però són trepitjats per la “Nova Eva”, la Mare de Déu amb Nen, que junts redimeixen a la humanitat del pecat original representat en les imatges de la part inferior. A la part superior apareixen dos petits àngels que acompanyen a la Mare de Déu tenint cura de la seva corona.

foto1

BIBLIOGRAFIA

  • BARRACHINA NAVARRO, JAUME. El mestre Bartomeu de Girona. Locus Amoenus, 7, (2004). pp 117 – 135
  • GONZALEZ, TERESA;  ALERT, FINA. El bestiari ocult del Museu Nacional. Museu Nacional d’Art de Catalunya (2014)