El desconegut Portal de n’Olivera de la Tarragona medieval

En aquest article ens volem endinsar en la Tarragona del segle XII; un segle abans, la ciutat havia quedat sota dominació musulmana, però pràcticament despoblada. De fet, cent anys després de la ocupació, els límits cristians es trobaven pròxims a Tarragona i la influència musulmana en el territori ocupat s’havia centrat en les terres regades per l’Ebre. Així, Tarragona quedava pràcticament erma fins a l’arribada dels primers repobladors cristians al segle XII (1).

En aquell temps, la ciutat quedava ben protegida en la seves vessants nord, est i oest per la muralla romana, però mancada de protecció en la seva vessant sud. Es decidí doncs construïr una estructura defensiva, el “mur vell” que abraçaria els actuals carrers Ferrers i Enrajolat. De fet, aquest tram coincidiria practicament amb el llarg de la graderia septentrional de l’antic circ romà, tot i que aquest element quedaria fora de l’entramat enmurallat.

foto1

Si ens situem al capdamunt de la baixada Misericòrdia, just abans d’endinsar-nos al carrer Major, veurem a banda dreta un conegut restaurant i l’inici del carrer Ferrers, a banda esquerre hi trobarem el carrer Enrajolat. En aquest punt, aproximadament, és on es situava el Portal de n’Olivera, una antiga porta que donava accés a la ciutat per l’actual carrer Major.

En la imatge anterior es pot veure part del “mur vell” conservat, això ens indica que en la seva vessant sud, en el segle XII la ciutat acabava en aquest punt; el circ romà quedaria fora del recinte fortificat.

El Portal de n’Olivera estava flanquejat per dues torres que avui en dia encara són visibles, tot i que reaprofitades per construccions actuals. Es tracta de la torre d’Arandes i la torre de Morenes que podem veure en les següents imatges.

foto1 foto2

Entre mig d’aquestes torres es troba la baixada Misericòrdia i el començament del carrer Major. Aquestes fortificacions es construiren aprofitant diferents carreus i altres elements romans ja existents per la zona. En la torre d’Arandes, per exemple, hi trobem encastat el pedestal de Gai Atili Gras, flamen provincial de Tarraco del que ja hem dedicat anteriorment un article.

La Tarraqüna musulmana deixaria pas a la Tarracona cristiana no sense disputes internes per aconseguir el control del “Principat de Tarragona” entre Guillem d’Aguiló i l’arquebisbe Hug de Cervelló  que acabarien éssent assassinats per cadascún dels respectius bàndols. Finalment Ramón Berenguer IV, compte de Barcelona, es faria amb el domini del territori i amb ell començaria la seva repoblació

(1) “Noves dades arqueològiques sobre les muralles medievals de Tarragona (S. XII – XIV). Taller Escola d’Arqueologia (TED’A). Medievalia, 11 (1994) pp. 81-106

 

 

Anuncios