Mas de Cosidor i les incursions de pirates a Tarragona.

Durant els segles XV i XVI la costa catalana va patir diferents atacs de pirates provinents del nord d’Àfrica. Salou seria una des les vil·les més afectades per aquest fet però al llarg de tota la línea costera l’amenaça era freqüent; concretament, a la ciutat de Tarragona, està documentat l’ús que es va fer del Pretori com atalaia de vigilància.

Al llarg de la línia de costa s’estableixen torres fortificades de vigilància de planta circular o quadrangular que permeten mantenir alertada a les poblacions de les incursions dels pirates i també prenen les seves mesures de defensa en cas d’atac.

La torre del Mas de Cosidor es troba a un quilòmètre aproximadament de la pedrera del mèdol i forma part del teixit de torres fortificades. La seva utilitat, però,  no sembla ser la de vigilància, atesa la seva situació en terreny baix, sinó la de protecció dels cultius i de la pròpi mas en cas d’atac de la pirateria.

foto1

Característiques

La torre presenta planta quadrangular de 4 metres de costat i un mur de 0,70 metres de gruix. La porta que dóna a la cara nord comunica amb el mas que disposa d’arcs apuntats propis del segle XIV (2). L’estructura té tres pisos d’alçada amb presència de matacans, elements defensius, tant a la vessant nord com a la de l’oest.

La part superior de la torre deuria ser plana originàriament, tot i que posteriorment  s’hi construí una teulada a dues vessants que devia ser utilitzat com a colomer.

És precisament a la banda oest on presenta una gran esquerda que fa perillar tota l’estructura. Recentment, sembla que s’han instal·lat unes bigues a diferents altures que mantenen subjecte tota la torre.

foto2

Aspectes històrics de Mas Cusidó

Es troben documentades dues concòrdies datades el 29 de setembre de 1568 entre dues famílies propietàries de terres: La família Pallarès per una banda, que sembla ser la propietària del mas, i la família Elies per l’altra. Es tracta d’un pacte que dóna fi a un litigi pel qual la família Pallarès deixaria, passar per les seves terres a Joan Elies, tant a peu com en carruatge, i aquest, per la seva banda, deixaria passar a la família Pallarès per anar a una partida anomenada “lo camp de la Parada Gran” en un indret anomenat “La Barquera“(3).

Anys més tard, la viuda de Joan Elies, Caterina, comprarà a Sebastià Pallarès el mas objecte d’aquest article. No serà fins a finals del segle XVI amb el casament de la filla dels Elies, Magdalena, amb Antoni Cosidor, quan aquest mas prendrà el seu cognom (3).

La filla de Magdalena i Antoni Cosidor, Maria, hereterà el mas i es casarà amb Jaume Martí, augmentant el patrimoni de la família Martí de la que un dels seus descendents serà l‘il·lustre Antoni Martí Franquès (4).

Bibliografia:

(2) LIAÑO MARTÍNEZ, E. “Torres medievales en la desembocadura del Gaià”. Estudis altafullencs, num. 3. (1979). Pàg. 73.

(4) SANMARTÍ, M. “La documentació en pergamí del fons patrimonial dels Martí d’Ardenya”. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 26. (2005). Pàg. 747.

(5) SANMARTÍ, M. “La documentació en pergamí del fons patrimonial dels Martí d’Ardenya”. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 26. (2005). Pàg. 749.

(6) GÜELL, M.; ROVIRA I GÓMEZ, S. “Biografies de Tarragona”. Col·lecció Conèixer, sèrie maior 1-2. pag. 114.

Anuncios