La Torre dels Escipions de Tarragona

Al quilòmetre 1169 de la carretera N-340 en direcció a Barcelona trobarem l’anomenada Torre dels Escipions. Es tracta d’un monument funerari del que podeu veure una imatge reconstruïda digitalment d’una possible proposta de Ferran Gris sobre com podia haver estat construïda durant el primer terç del segle I. d C.

foto2

S’ha seguit la proposta de restitució realitzat per Ferran Gris Jeremias a partir d’una imatge real de l’enclavament. Podeu trobar més informació del seu treball en aquest enllaç. (1)

El monument consta de tres cossos superposats que van reduint les seves dimensions a mida que es va aixecant el monument i, segons els estudis realitzats, acabaria amb una coberta en forma piramidal.

Per damunt de la base del monument, en el cos central, es pot veure la representació de la divinitat funerària Atis per duplicat. A banda i banda trobem la mateixa figura en posicions simètriques. Actualment les capes de les dues divinitats conserven lleument part del seu pigment original.

Qui era Atis?

Es tracta d’una deïtat protectora dels difunts i de la seva resurrecció, de la regió de Frígia – actual Turquia – i va vestit amb indumentària oriental. Simbolitza la immortalitat i s’identifica amb l’esperança en la resurecció. Per tant, els creients d’Atis creien en la vida eterna. El culte a Atis és un culte mistèric, és a dir, un culte que parla d’esperança o de salvació i que es basa en el concepte de resurrecció.

Existeixen diferents versions sobre el mite d’Atis. Una d’elles ens parla de l’amor que sentia Júpiter per la deessa Cíbele. Aquest amor no va ser correspost i Júpiter va dipositar el seu semen en la roca on s’adorava a la deesa Cíbele. D’allí va néixer Agdistis, un ésser hermafrodita poc estimat pels Déus. De fet, Bacus el va embriagar i Agdistis es va castrar. De la seva sang va néixer un magraner i Nana, filla del Déu Sangari, va collir una magrana, se la posar al seu si i es va quedar embarassada. El seu fill va ser Atis. (2)

El pare de Nana, Sangari, va obligar a abandonar el seu fill que va ser cuidat per uns transeünts i alimentat amb mel i llet de boc – en frigi “Atis” significa “boc”-. Agdistis i Cibele volien a Atis però el rei de Frígia, Mides, volia que aquest es casés amb la seva filla. Aleshores Agdistis, contrariada, va fer embogir a Atis i els seus seguidors i Atis es va castrar sota d’un pi i va morir dessagnat.

Tot seguit, Agdistis es va penedir del que havia fet i Júpiter, commogut per les súpliques d’Agdistis, va fer que el cos d’Atis fos incorrupte, el seu cabell continués creixent i podés moure el dit petit.

La posició de les cames creuades d’Atis és una forma iconogràfica de representació del moment concret en què acaba morint sota del pi desagnat després d’haver estat embogit per Agdistis i haver-se castrat ell mateix. La posició d’aquest Déu és la mateixa que la figura conservada en el museu d’Osca trobada a la Villa Fortunatus de Fraga..

foto1

La inscripció

Per damunt dels caps d’Atis es troba una tabula ansata de tres centímetres de relleu en la que hi figura una inscripció. En la imatge reconstruïda s’ha establert la proposta feta per G. Alföldy en que la inscripció quedaria de la següent manera:

ORNATE EA QVAE LINQV[IT. SPECIO]SE VIT[AE] SVAE R[E]BVS POSJT[|]S, NEGL[|]IGEN]S
VNVM: STATVI RE[EIQVI]S SEP[VLC[HRVMl, VBI PERPETVO RKMANE[NT|.

La seva traducció seria la següent:

“Corona allò que ell va deixar després d’haver viscut brillantment, oblidant tan sols una cosa: que per les seves restes fos construïda una sepultura, on poguessin romandre per sempre'”.

Tot i així, Mayer, Miró i Perea proposen una altra traducció després de l’estudi de la mètrica emprada en l’epigrafia funerària romana:

“Enaltiu les obres que va deixar en morir; oblidant-se d’ell, erigí per als seus un sol sepulcre on han de romandre per sempre”.

Els personatges del monument

En el tercer pis de la torre s’hi troben representades en baix relleu els personatges que s’haurien enterrat a l’interior d’aquest mateix pis, tot i que actualment les seves restes no s’han conservat i no s’ha pogut fer un estudi més precís de qui serien aquests personatges. L’estat de conservació actual d’aquest relleu està molt malmès i no permet cap mena d’aproximació.

En la reconstrucció digital que es pot veure en aquest article s’ha optat per incloure dues figures a cos complert originàries de la Via Statilia, Roma i que es conserven en els Museus Capitolins de Roma. El fet d’incloure aquestes figures és per què les seves característiques permeten donar una idea general del monument i del tipus de personatges que podien haver estat representats, per bé que aquestes figures no tenen res a veure amb el conjunt.

Per últim deixo una imatge de l’aspecte actual de la Torre dels Escipions (Torre d’Atis) i de l’aspecte que hauria tingut al segle I d.C. Impacta la utilització de la policromia que feien els romans en les seves estàtues i monuments i que pràcticament no s’han conservat en les restes que ens queden en l’actualitat. Això ha provocat una mirada acostumada a veure els diferents monuments sense la presència de colors.

foto1

Webgrafia:

(1) GRIS FERRAN, J. <http://ferrangris.com/torre-dels-escipions/&gt; [consulta: 16/08/2016]

Bibliografia:

(2) FERRER BOSCH, A.; AROLA R. “Tàrraco: mitologia i cultura religiosa”. Cercle de Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver” del Camp de Tarragona. 1997.

Anuncios