Gai Atili Gras, una vida al servei de Segontia i Tarraco

Tornem la mirada de nou al llegat epigràfic de la Tarraco romana que es pot contemplar pels carrers de la Part Alta de Tarragona. Aquesta vegada ens aturarem al principi del Carrer Major, just després d’haver pujat la Baixada Misericòrdia.

foto1

Tal i com es veu en la imatge, a la nostra esquerra veurem la petita terrassa d’un conegut restaurant, i si ens fixem a la paret del fons, la que correspon a la torre d’Arandes del segle XII, a uns quatre metres d’alçada, veurem un bloc de pedra col·locat horitzontalment (cercle blanc) en el que hi descobrirem la següent inscripció:

C(aio) Atilio
C(ai) f(ilio)
Quir(ina tribu)
Crasso
Segontino
omnib(us) hono(ribus) in re publ(ica) sua
functo, flam(ini)
prov(inciae) Hisp(aniae) citer(ioris)
p(rovincia) h(ispania) c(iterior)

Anem a conèixer aquest nou personatge de Tarraco que finalitza la seva vida professional a la ciutat i que visqué en el periode comprès entre el 120 i el 150 d. C. (1) en época dels emperadors Adrià i Marc Aureli; es tracta de Gai Atili Gras.

Era natural de l’actual Sigüenza (segontino), i ostetanva la ciutadania romana, ja que era un  membre adscrit a una de les trenta-cinc tribus en les que s’havia d’adscriure qualsevol ciutadà romà, en aquest cas la tribu Quirina. Recordem en un altre artice publicat en aquest mateix blog, un altre personatge, Gai Semproni Fidus, ciutadà romà però que era adscrit a la tribu Galeria.

A diferència de Gai Semproni Fidus, amb un cursus honorum de caràcter militar, el de Gai Atili Cras seria de caràcter municipal atès  que va exercir magistratures municipals  a la seva pròpia ciutat d’origen, Segontia (omnibus honoribus in re publica sua functo)(1) i aquests càrrecs municipals eren els següents:

  • Cuestor: Segons la llei Irnitana, d’època anterior, aprovada en la dinastia Flàvia, es descriu que les funcions d’un cuestor eren bàsicament les de gestionar el fons comuns del municipi, seguint les directrius dels duumvirs.
  • Edil: Practicament controlava i supervisava tot el que estigués relacionat amb el municipi, manteniment d’infraestructures i d’edificis públics i també podien encarregar-se de l’ordre públic.
  • Duumvir: Tot i no ser necessari passar per la resta de magistratures per arribar en aquesta magistratura superior, podia ser que Gai Atili Gras hagués passat per les magistratures anteriors, i fos escollit duumvir guanyant així prestigi i influència. Un duumvir era la principal autoritat executiva d’un municipi. Cada municipi tenia diferents duumvirs i el càrrec l’ocupaven dues persones de forma anual. Les funcions dels duumvirs podien abarcar l’àmbit polític, administratiu, financer, urbanístic, judicial i religiós (2). Com a funcions destaquen la presidència de diferents institucions i rituals públics, gestió del cens, gestió del patrimoni, ordenació de la distribució de despeses als cuestors, imposició de multes, edificació d’edificis públics, …. Cal advertir que la persona que exercia el duumvirat había de tenir una situació econòmica consolidada, ja que amb el propi càrrec també hi venia associada unes despeses que havia de fer front.

Acabant la seva carrera professional al servei de l’imperi (cursus honorum) seria escollit finalment flamen de la provincia de la Hispania Citerior, i per tant, les seves funcions passarien de l’ordre local a un ordre provincial, en definitiva, de Segontia a Tarraco.

Tal i com es va veure amb Gai Semproni Fidus, una de les funcions del flamen seria la de presidir el Consell Provincial, però també s’encarregaven del culte als emperadors divinitzats.

Acabat l’any de flaminat, el Consell li rendiria tot un seguit d’honors en reconeixement a la seva carrera, i aquest monument honorífic encastat a la paret és el que ens queda de Gai Atili Gras.

foto1

 

(1) ABASCAL, J. M. En torno a la promoción jurídica de la Segontia de los Arevacos. Gerión, 4. 1986. Editorial de la Universidad Complutense de Madrid.

(2) MOLINA TORRES, MARIA PILAR. Las competencias de los duunviros en las leyes coloniales y municipales de Hispania. Hispania Antiqua XXXVI (2012) pp. 43 – 50. Universidad de Valladolid. 2012.  ISSN: 1130-0515

 

Anuncios

Un comentario en “Gai Atili Gras, una vida al servei de Segontia i Tarraco

Los comentarios están cerrados.