Fabia Saturnina, la millor de les esposes de Tarraco

Una de les inscripcions que més bé es conserven a la Part Alta de Tarragona, la trobarem al carrer Merceria, num. 17. De fet, el bloc de pedra blanc on es troba la inscripció destaca de la resta i el fa fàcilment identificable.

Un pedestal honorífic que amaga una història d’amor, la de Gai Bebi Myrisme, antic esclau que va poder assolir la seva llibertat i prosperar econòmicament a Tarraco. Es tracta d’un pedestal en honor a la seva esposa, de la que se’n desprén un gran amor cap a ella, qualificant-la de uxori optimae, la millor de les esposes.

foto1 foto1

El que es pot llegir d’una manera ben visible en aquest epígraf és el següent:

Fabiae Saturninae
uxori optimae
C(aius) Baebius
Myrismus
Sevir August(alis)

Aquest text, traduït, ens diu el següent:

A Fabia Saturnina
la més bona de les esposes.
Gai Bebi Myrisme
Sevir Augustal

Poca cosa podem saber de Fabia Saturnina, però sí que en sabem més de Gai Bebi Myrisme,  un esclau que va obtenir la seva llibertat i va arribar a ser sevir augustal, el màxim càrrec públic que podia arribar a aspirar un llibert.

Anem desgranant una mica tota la informació que ens dóna aquest epígraf sobre Gai Bebi Myrisme. Aquest individu, probablement era un esclau d’origen grec, degut al seu cognomen Myrismus (1) i deuria formar part d’una familia molt important de Sagunt, segons s’interpreta de la gens Baebius molt arrelada en aquell territori (2).

Així doncs, es pot fer una interpretació sobre Gai Bebi Myrisme. Es tractaria d’un esclau d’origen grec servint a Sagunt i que obtindria la seva llibertat; un cop adquirida aquesta, es desplaçaria a Tarraco, capital de Hispania Citerior a fer fortuna i ho aconseguiria, ja que seria nomenat sevir augustal. Una altra possibilitat seria que a Tarraco ja hi visquessin membres de la familia Bebi i Gai Bebi Myrismus assolís la seva llibertat dins de la pròpia ciutat.

Què és un sevir augustal? Es tracta d’un magistrat del Culte Imperial, i per tant un càrrec públic creat a principis del segle I d. C., però del que només accedeixen els lliberts. És una forma hàbil de garantir la fidelitat a Roma una vegada l’esclau ha aconseguit la seva llibertat, evitant així qualsevol tipus de rencor contra l’imperi. L’Estat a través del sevirat augustal li reconeixerà prestigi social, al cap i a la fi, un dels dos objectius que aspira qualsevol ex esclau: riquesa i prestigi.

Les funcions que Roma atorga a un sevir augustal són les següents:

  • Organitzar el Culte Imperial.
  • Organització dels Jocs Públics.

Ara bé, ser un sevir augustal exigeix un forta càrrega monetària per part del llibert que exerceixi aquest càrrec, ja que les ciutats es nodreixen en part dels ingressos provinents del sevirat. Per tant, aquests tipus de lliberts han de ser necessàriament rics per tal de gaudir d’aquest càrrec.

Prova de la bona posició econòmica de Gai Bebi Myrisme, ens ha arribat als nostres dies on es conserva una dedicatòria – financiada per ell – a la seva muller Fabia Saturnina i que podem contemplar al número 17 del Carrer Merceria de Tarragona.

foto1

(1) Hispania Epigraphica. Universidad Complutense de Madrid. (2006) Núm. 15. (p. 167) ISSN: 1132-6875

(2) G. ALFÖLDY. Los Baebii de Saguntum. Servicio de investigación Prehistórica. Diputación Provincial de Valencia. (1977). Núm. 56 ISSN: 1989-0540

 

Anuncios