Gai Semproni Fidus, el legionari oblidat de Tarraco

Un dels monuments més fotografiats de Tarragona és la façana de la Catedral, però pels turistes que visiten la zona i pels tarragonins que passen diàriament pel mateix indret pot passar inadvertit un testimoni d’època romana que es troba encastat a la façana de la Catedral a nivell de terra.

Es tracta d’un pedestal d’estàtua que conté un epígraf, molt deteriorat, però del que encara es deixa entreveure alguns mots llatins que permeten desxifrar el text complert de tota la inscripció, gràcies a l’estudi del doctor Géza Alföldy (1935 – 2011) un dels màxims exponents d’epigrafia clàssica.

En aquest article examinarem el text present en aquest pedestal i coneixerem la història d’un dels “tarragonins” més antics i del que ens ha arribat aquesta evidència:

foto1

L’epígraf es pot trobar a la part dreta de la façana de la catedral, tal i com es pot observar a la imatge, a uns metres de l’entrada lateral dreta al temple. Tot i el seu estat precari, gràcies al treball fet per Alföldy esmentat anteriorment, passo a deixar escrit el text complet i també la seva traducció:

Caio Sempronio
Marci filio Galeria Fido
Calagorritano
tribuno militum legionis IIII
Scythicae tribuno militum
legionis VI ferratae tribuno
militum legionis III Gallicae
tribuno militum legionis XX
Valeriae victricis flamini
provinciae Hispania citerioris

El text traduït diu el següent:

En honor de Gai Semproni Fidus,
fill de Marc, de la tribu Galèria,
nascut a Calahorra,
tribú militar de la legió quarta
escítica, tribú militar
de la legió sisena ferrata, tribú
militar de la legió tercera gàl·lica,
tribú militar de la legió vintena
valèria vencedora, flamen
provincial de la Hispània citerior.

Qui fou Gai Semproni Fidus?  Va ser un ciutadà romà  distingit, de la familia Sempronia (gens Sempronia) i nascut a Calahorra; era adscrit a la tribu Galèria, una de les trenta-cinc tribus romanes en les que es distribuïa el poble de Roma. Atesa l’alta graduació militar i el fet que en última instància fou escollit sacerdot provincial (flamen) dóna peu a considerar-lo de la noblesa, probablement un cavaller.

Aquest tribú militar va servir en tres legions que van set destinades a Siria en l’última meitat del segle I d. C. per lluitar contra la invasió dels parts al regne d’Armenia, aliat de Roma, amb la IIII Scythica, la III Gallica i la VI Ferrata. Posteriorment, fou destinat a Britania amb la XX Valèria Victrix. El mot “Valèria Victrix” pot venir donat en honor a la victòria romana sobre la rebelió encapçalada per la reina Boudicca entre els anys 60 i 61 d. C contra la ocupació romana. Cal considerar aquesta legió com una de les més experimentades de l’exèrcit romà i que incloïa membres veterans d’altres legions. És per aquest fet, que Gai Semproni Fidus, després de passar per la resta de legions, acabaria destinat en aquesta abans de ser escollit flamen provincial.

A continuació es mostren les insignies de cadascuna de les legions en que Gai Semproni Fidus participà activament com a tribú militar, per ordre segons la inscripció, LEG IIII Scythica, LEG VI Ferrata, LEG III Gallica i LEG XX Valèria Victrix

                        foto1           foto2           foto3           foto4

Cada legió comptava amb sis tribuns militars, es tractava d’un oficial d’alt rang que es trobava per sota de la màxima autoritat de la legió, el comandant (legatus) i per damunt de la categoria dels centurions. Les funcions del tribú militar eren les que determinés en cada moment el seu legatus.

La carrera de Gai Semproni Fidus (cursus honorum), acabaria amb la seva elecció com a flamen provincial, i es considera el punt culminant de la seva carrera.  Tot i que en la mostra epigràfica el seu càrrec apareix abreviat, flamen P. H. C, el seu nom complert és: Flamen Romae, Divorum et Augustorum provinciae Hispaniae Citerioris. Aquest càrrec era escollit pel Consell Provincial (Consilium Provinciae Hispaniae Citerioris) ,  és a dir, l’òrgan rector del Fòrum Provincial de Tarraco encarregat del culte imperial i amb influència des del punt de vista polític i econòmic. L’elecció del nou flamen es feia  normalment entre cavallers i individus rellevants culminant així els seus respectius cursus honorum. Un cop escollit Gai Semproni Fidus com a flamen provincial, les seves funcions l’allunyarien de l’esfera militar i el portarien a presidir el propi Consell Provincial, durant un any. Acabat aquest any, rebria tot un seguit d’honors tant del propi Consell com de la seva ciutat natal.

A dia d’avui, el que ens queda de Gai Semproni Fidus és, probablement, un d’aquests honors rebuts; un pedestal d’estàtua dedicat a la seva persona que es pot visitar lliurement tot passejant per la Part Alta de Tarragona i admirant la façana de la Catedral (abans que el pas del temps acabi per esborrar del tot la seva inscripció).

foto1

Anuncios

Un comentario en “Gai Semproni Fidus, el legionari oblidat de Tarraco

Los comentarios están cerrados.