1740: Fita arquebisbal als peus del Llorito (Tarragona)

Des de l’ermita del Llorito, a Tarragona, tot baixant per la carretera en direcció a la via Augusta, trobarem al cap de poca estona, a la nostra dreta, un petit descampat (que s’ha convertit malhauradament en un abocador). Si ens hi endinsem i anem per la nostra dreta, ens haurem de fixar molt bé en un petit monolit que es troba al peu de la muntanya i que està datat des de l’any 1740 i que podeu veure en aquesta imatge:

foto1

Es tracta d’una fita que delimita uns terrenys. Bàsicament la funció d’aquesta fita era delimitar l’espai que aquell mateix any (1740) va passar a ser propietat de l’Arquebisbat de mans del seu antic propietari Pere Joan-Mallol i que delimita el cim de la muntanya on es troba l’Ermita del Llorito. Així doncs, en aquell any, l’Arquebisbe Pere de Copons i de Copons va adquirir en nom de l’arquebisbat aquells terrenys dels que se’n beneficià també l’Arquebisbe Joaquim de Santiyán i Valdivieso i durant aquesta etapa, els dos arquebisbes potenciaren notablement la zona amb la construcció d’una gran ermita i residència annexe. Destaca el ressò que se’n fa d’aquest fet a la Revista Catalana, núm. 41 de l’any 1919, a la pàgina 27:

“[…] al cim del turó s’hi havia bastit l’ermita a la Nostra Dòna del Lloritu (Loreto) pel prebere En Joan mir, quals terrers, ermita y anexes comprà als hereus del fundador l’arquebisbe  En Pere Copons y de Copons per fershi construhir una deliciosa torra hont estiuejar, y darrerament l’arquebisbe En Joaquim de Santigan y Valdivieso millorà notablement aquest pintoresch estatge, essent tot aterrat en la primera meytat del segle XIX.” (Agustí María Gibert)

La última frase es deu a la imminent Guerra del Francès on es fortificà la zona amb la presència de dos fortins: el Llorito i el dels Ermitans.

 

Anuncios